El Gerard Riu i Garcia neix a Lleida la Diada del 1976. De ben menut s’inicia en el món de la música per mitjà del cant coral, com a cantaire de l’Orfeó Lleidatà. Estudia piano i violoncel al Conservatori Municipal de la mateixa ciutat de la mà de Jordi Benseny i Zsolt Tottzer respectivament. A la universitat s’especialitza com a mestre d’educació musical.

Gerard Riu

També des de ben petit viu intensament el món de l’educació en el lleure. Les Cantarelles d’Estiu i els Minairons Cantaires són dos colònies musicals que marcaran decisivament la infància i joventut del Gerard. És en aquests espais on descobreix la guitarra i l’animació infantil. En el camp de l’animació infantil i de carrer, de fet, treballa en companyies d’anomenada com Xip Xap i Encara Farem Salat. I fent actuacions arreu descobreix la música tradicional, i aprèn a tocar, aleshores, la gralla i l’acordió.

La tardor del 2001 inicia al centre educatiu on treballa, el Col•legi Maristes Montserrat, un projecte musical ben ambiciós: la coral Maristes Montserrat. Des de la seva fundació n’és l’ànima i el director. El cor ha anat creixent fins a la vuitantena de veus d’avui. Gràcies a aquesta experiència té l’oportunitat de formar-se i treballar amb la Carme Valls, el Xavier Puig, l’Elisenda Carrasco, en Toni Tolmos, la Sònia Moreno, el Basilio Astulez…

Apassionat, entusiasta i vital, el Gerard procura contagiar i viure el lema que, als 5 anys, va aprendre a l’Orfeó: Canta i Estima. Per això, des del voluntariat, s’implica, col•labora i lidera quan cal multitud de projectes: cap i formador a l’escoltisme, classes de guitarra a joves i gent gran, batucada a centres oberts de la Mariola, grup de grallers, innovant metodologiaes musicals per infants, enregistrant treballs…

Una altra faceta que treballa menys del que voldria és la de compositor. Té recollides una seixantena de peces pròpies d’estils que van des de cançons infantils, d’autor, obres de teatre musical o corals.

La passió per la dimensió musical la comparteix, també, amb l’esportiva. Podeu veure el Gerard donant-ho tot al futbol, al tennis, fent bicicleta o pujant muntanyes. També és un enamorat de l’artesania i, per això, tan cus com pinta o treballa la fusta manualment.

L’Ona, la Naia i el Nil harmonitzen la polifacètica vida del Gerard. Amb la canalla, l’Eva i un estol de gossos, viu al poble noguerenc de Torrelameu, a la llar anomenada, evidentment, Cal Músic.